Els tabalers i la diversitat rítmica de Barcelona: de Cuba i Brasil al samba reggae

Barcelona sempre ha estat una ciutat de cruïlles culturals. Al llarg de la seva història, els ritmes que arriben de diferents parts del món han anat trobant el seu lloc als carrers, a les festes populars i als espais culturals de la ciutat. En els darrers anys, aquesta diversitat s’ha ampliat encara més gràcies a l’arribada de noves comunitats que aporten tradicions musicals pròpies.

En aquest context, la figura dels tabalers —els percussionistes que fan vibrar carrers i places amb els seus tambors— s’ha convertit en un element cada vegada més present en la vida cultural de Barcelona.

Els tabalers formen part de la tradició festiva catalana, especialment en cercaviles i celebracions populars. Però avui dia aquest concepte també abraça una realitat més ampla: percussionistes que treballen amb ritmes africans, brasilers o caribenys i que han contribuït a transformar l’escena rítmica de la ciutat.

foto: Carnavalada de Barceloneta 2026, Bloco Sambará

Una ciutat que es transforma a través del ritme

Barcelona és una ciutat que canvia constantment. La convivència entre cultures diferents ha generat una escena musical molt rica, on tradicions locals i influències internacionals dialoguen de manera natural.

En els darrers anys, l’arribada de músics i artistes procedents d’Amèrica Llatina ha aportat nous sons i noves formes d’entendre la percussió. Aquest intercanvi cultural ha ampliat l’horitzó musical de la ciutat i ha contribuït a diversificar la seva oferta cultural.

Molts d’aquests artistes han trobat en la percussió un llenguatge comú. Els tambors, presents en moltes cultures del món, permeten crear ponts entre tradicions diferents i generar espais de participació col·lectiva.

Així, els tabalers de Barcelona ja no només representen una tradició local, sinó també una expressió contemporània d’aquesta barreja cultural.

Cuba i Brasil: dues arrels essencials de la percussió moderna

Per entendre aquesta evolució, cal mirar cap a dues regions que han tingut una influència enorme en la història de la percussió moderna: Cuba i Brasil.

A Cuba, els ritmes afrocaribenys van desenvolupar-se a partir de la trobada entre tradicions africanes i influències europees. Gèneres com la rumba o la música afrocubana van donar lloc a una complexa tradició de percussió basada en la polirítmia i el diàleg entre instruments.

Al mateix temps, al Brasil, la cultura afrobrasilera va desenvolupar una altra gran tradició rítmica. El samba, nascut als barris populars de Rio de Janeiro i Bahia, es va convertir en una de les expressions musicals més conegudes del país.

Amb el temps, aquestes dues grans tradicions van influir en nombrosos estils musicals i van inspirar noves formes d’expressió col·lectiva basades en la percussió.

L’aparició del samba reggae

Als anys vuitanta, a la ciutat de Salvador de Bahía, va aparèixer un gènere que sintetitzava moltes d’aquestes influències: el Samba Reggae.

Aquest estil va ser impulsat per blocos afro que buscaven reivindicar les arrels africanes de la cultura brasilera. La seva música combinava el ritme del samba amb influències del reggae caribeny, creant un so profund i poderós basat en grans seccions de percussió.

El samba reggae no només era música; també representava un moviment cultural i identitari que va transformar l’escena musical de Bahia.

Amb el temps, aquest gènere va començar a expandir-se més enllà del Brasil i a influir en grups de percussió d’arreu del món.

La influència a Barcelona

Barcelona ha estat una de les ciutats europees on aquests ritmes han trobat un espai especialment vibrant. Les batucades i els grups de percussió han anat creixent amb els anys, participant en carnavals, festivals i esdeveniments culturals.

En aquest panorama, projectes com Bloco Sambara Batucada Barcelona han contribuït a difondre el llenguatge del samba reggae i a consolidar una comunitat de percussionistes interessats en aquest estil.

La combinació entre la tradició dels tabalers locals i les influències afrobrasilenyes ha creat una escena molt particular, on els tambors es converteixen en un espai de trobada cultural.

Percussió com a comunitat

Un dels aspectes més interessants d’aquest fenomen és el seu caràcter comunitari. A diferència d’altres formes musicals, la percussió col·lectiva convida a la participació i a l’aprenentatge compartit.

Moltes persones s’apropen a la batucada sense experiència musical prèvia. A través dels assajos i de la pràctica en grup, van descobrint el llenguatge rítmic i desenvolupant una nova forma d’expressió artística.

Aquest procés crea comunitats molt fortes, on la música es converteix en una eina de cohesió social i cultural.

Una escena en constant evolució

La presència de tabalers, batucades i grups de percussió afrobrasilera és avui una part important del paisatge cultural de Barcelona. Aquesta escena continua evolucionant gràcies a la participació de músics locals i internacionals que aporten noves idees i nous repertoris.

La influència de Cuba i Brasil segueix sent molt visible, però també apareixen noves fusiones i experiments musicals que reflecteixen la diversitat de la ciutat.

Ritmes a la ciutat

I al final, quan seguim el fil de tots aquests ritmes —des de les batucades als carrers de Barcelona, passant per la força del Samba Reggae a Salvador de Bahía, o les tradicions rítmiques de Cuba i Brasil— tot ens porta inevitablement a un mateix origen. Darrere d’aquests tambors, d’aquestes polirítmies i d’aquesta manera d’entendre la música com una experiència col·lectiva, hi ha una arrel comuna que travessa oceans i segles: Àfrica. La percussió afrodescendent que avui ressona als carrers de Barcelona és, en el fons, una continuació d’aquest llegat. Un record viu que tots aquests ritmes, totes aquestes històries i tots aquests tambors ens condueixen sempre al mateix punt de partida: la mare Àfrica. 🥁🌍